Divendres 23 de febrer de 2007
JAMIE NOTARTHOMAS
+
BOYS DAMM
Properament us penjarem més informació.
dimarts, 23 de gener del 2007
Acords amb Leonard Cohen: el resum
Després de l'èxit del concert, només queda fer-ne el resum. L'Anna i en Xavi ho han fet de la millor manera: combinant una gran versió amb unes fotos increïbles. Gràcies i fins la propera!!
dimecres, 10 de gener del 2007
Acords amb Leonard Cohen: qui és qui? (VIII)
Gerard Quintana
Extret de www.musicaglobal.com
Quan fa un any Gerard Quintana va editar el seu primer disc en solitari, Senyals de fum (Música Global), ja va quedar clar que l'època de Sopa de Cabra pertanyia al passat. Així i tot, e
l cantant no va poder, en aquell primer disc, donar el cop de timó musical necessari que li calia per presentar-se en societat com a nou cantautor, més enllà dels pros i contres relacionats amb el seu passat musical. Per això, a mig camí entre aquell primer disc i aquest segon, el de Girona va presentar l'espectacle Sota la pell, un directe que mostrava més clarament els camins que volia seguir Quintana en el futur immediat. I així arribem a la tardor del 2004, data en què Quintana fa el pas d'editar el seu disc més valent, Les claus de sal, una llarga col·lecció de cançons, dinou, que ens descobreixen el Quintana més íntim i introspectiu. Gravat sense bateria, amb percussions molt limitades i una forta presència del piano, aquest segon disc esdevé en realitat el primer d'una nova etapa, molt més personal i absolutament allunyada d'un passat musical del qual, tot i no renunciar, el cantant no se'n vol aprofitar.
Vídeos:
1. Gerard Quintana: Caic
Extret de www.musicaglobal.com
Quan fa un any Gerard Quintana va editar el seu primer disc en solitari, Senyals de fum (Música Global), ja va quedar clar que l'època de Sopa de Cabra pertanyia al passat. Així i tot, e
l cantant no va poder, en aquell primer disc, donar el cop de timó musical necessari que li calia per presentar-se en societat com a nou cantautor, més enllà dels pros i contres relacionats amb el seu passat musical. Per això, a mig camí entre aquell primer disc i aquest segon, el de Girona va presentar l'espectacle Sota la pell, un directe que mostrava més clarament els camins que volia seguir Quintana en el futur immediat. I així arribem a la tardor del 2004, data en què Quintana fa el pas d'editar el seu disc més valent, Les claus de sal, una llarga col·lecció de cançons, dinou, que ens descobreixen el Quintana més íntim i introspectiu. Gravat sense bateria, amb percussions molt limitades i una forta presència del piano, aquest segon disc esdevé en realitat el primer d'una nova etapa, molt més personal i absolutament allunyada d'un passat musical del qual, tot i no renunciar, el cantant no se'n vol aprofitar.Vídeos:
1. Gerard Quintana: Caic
Acords amb Leonard Cohen: qui és qui? (VII)
Jabier Muguruza
Extret de www.jabiermuguruza.com
Jabier Muguruza neix a Irun el 1960 i s'introdueix, a l'edat de cinc anys, al món de la música. Després d'anys de concertista amb l'acordió, comença a col·laborar amb el seu instrument en nombrosos projectes musicals tant al món del rock com en la cançó d'autor: Zarama, Imanol, Kortatu, Antton Valverde, Xabier Lete, Delirium Tremens...
El 89 comença la seva etapa més personal amb un disc destinat al públic infantil: "Ja, Ja" (IZ, 1989). El 90 crea el grup de pop Les Mecaniciens amb què publica tres trebal
ls: "Erabakia" (Elkar, 1990), "Ia Xoragarria (Elkar, 1992) i "Euskadi jende gutxi" (Esan Ozenki, 1993).
Ha format part, igualment, del grup Joxe Ripiau des dels seus començaments fins a la seva dissolució l'any 2000.El 94 surt a la llum el seu primer disc com a cantautor. Ha publicat fins ara "Bossa barruan" (Elkar 1994), "Kitarra bat nintzen" (Elkar 1996), "Aise" (Elkar 1997), "Fiordoan" (E. Ozenki 1999), "Hain maca zaude" (Metak 2001) "Enegarren postala" (Resistència 2003) i "Liverpool-Gernika" (Hirusta Records 2004). Interpreta texts propis i d'Iñaki Irazu, Bernardo Atxaga, Joseba Sarrionandia, J. Luis padró, Inazio Mujika, Xabier Lete...
Ha participat en els disc-llibre "Nueva Etiopía", al voltant de l'obra de Bernardo Atxaga, "Cántame mis canciones" en homenatge a Jackson Browne, "Ehungarrenean hamaika" sobre texts de Lauaxeta, "Est
á en nuestras manos", iniciativa d'Amnesty International, "Itsasoan urak handi dire" en homenatge a Julen Lekuona, "Euskadi con Galicia".
Especialment en els últims anys Jabier Muguruza ha aconseguit obrir notablement el seu circuit fora d'Euskadi, i al costat d'una sòlida presència en tot l'estat, ha treballat a França, Alemanya, el Brasil...
En l'estrictament literari, a començaments dels noranta funda al costat de Bernardo Atxaga, Ruper Ordorika, Jose Mari Iturralde, Maria Garikano, Iñaki Irazu i altres escriptors el club literari Emak Bakia que es va caracteritzar fonamentalment per tirar endavant el fanzine Garziarena i editar una sèrie de llibres.
En la seva faceta d'escriptor Jabier ha publicat des de llavors, en l'editorial Erein, cinc llibres de literatura infantil "Sei lagun, sei sekretu" (1.994) "Gabon Guanito" (1.995) "Sebas leihotik begira" (2.001) "Zubi misteriotsuan" (2.001) i "Asteburu bat tren zaharrean" (2.004), uns altres dos de relats per a adults: "Bizitza pusketak" (1.996) i "Laura kanpoan dóna" (1.999). També ha escrit durant aquests anys gran quantitat d'articles en diversos mitjans de comunicació.
L'any 97 participa en sengles gires oferint recitals músic-literaris al costat de Bernardo Atxaga: "Un traductor en París" i "Lecciones de Groenlandia". Acudeix en el 2001 a la fira del llibre de Frankfurt convidat per l'Associació d'Editors Bascos.
L'Acadèmia de les Arts i les Ciències de la Musica li atorga en el 2002 el premi al millor album en basc per "Hain Guapa Zaude", dins de la cerimònia de Los Premios de la Música.
El mateix any ofereix en el Kursaal donostiarra la creació d'encàrrec "¿Sabe alguien realmente qué hora es? " dins del festival Plaza. En l'esmentada creació s'ofereixen música, text i video.
Jabier Muguruza és convidat el maig de 2004 pel L.I.P.A. (Liverpool Institute for Performing Arts) com a professor per preparar el seu repertori al costat d'una banda integrada per alumnes avantatjats del centre creat per Paul McCartney. Posteriorment van oferir una sèrie de concerts conjunts i es va gravar un disc.
El 2005 comença a escriure música per a teatre (Groau, Seda).
Actualment és col·laborador habitual en el programa "Más que palabras" de Ràdio Euskadi i al diari "Noticias de Gipuzkoa".
Continua combinant l'activitat musical amb el seu treballfeina literari i la participació en diversos projectes literari-musicals.
No hi ha vídeos disponibles
Extret de www.jabiermuguruza.com
Jabier Muguruza neix a Irun el 1960 i s'introdueix, a l'edat de cinc anys, al món de la música. Després d'anys de concertista amb l'acordió, comença a col·laborar amb el seu instrument en nombrosos projectes musicals tant al món del rock com en la cançó d'autor: Zarama, Imanol, Kortatu, Antton Valverde, Xabier Lete, Delirium Tremens...
El 89 comença la seva etapa més personal amb un disc destinat al públic infantil: "Ja, Ja" (IZ, 1989). El 90 crea el grup de pop Les Mecaniciens amb què publica tres trebal
ls: "Erabakia" (Elkar, 1990), "Ia Xoragarria (Elkar, 1992) i "Euskadi jende gutxi" (Esan Ozenki, 1993).Ha format part, igualment, del grup Joxe Ripiau des dels seus començaments fins a la seva dissolució l'any 2000.El 94 surt a la llum el seu primer disc com a cantautor. Ha publicat fins ara "Bossa barruan" (Elkar 1994), "Kitarra bat nintzen" (Elkar 1996), "Aise" (Elkar 1997), "Fiordoan" (E. Ozenki 1999), "Hain maca zaude" (Metak 2001) "Enegarren postala" (Resistència 2003) i "Liverpool-Gernika" (Hirusta Records 2004). Interpreta texts propis i d'Iñaki Irazu, Bernardo Atxaga, Joseba Sarrionandia, J. Luis padró, Inazio Mujika, Xabier Lete...
Ha participat en els disc-llibre "Nueva Etiopía", al voltant de l'obra de Bernardo Atxaga, "Cántame mis canciones" en homenatge a Jackson Browne, "Ehungarrenean hamaika" sobre texts de Lauaxeta, "Est
á en nuestras manos", iniciativa d'Amnesty International, "Itsasoan urak handi dire" en homenatge a Julen Lekuona, "Euskadi con Galicia".Especialment en els últims anys Jabier Muguruza ha aconseguit obrir notablement el seu circuit fora d'Euskadi, i al costat d'una sòlida presència en tot l'estat, ha treballat a França, Alemanya, el Brasil...
En l'estrictament literari, a començaments dels noranta funda al costat de Bernardo Atxaga, Ruper Ordorika, Jose Mari Iturralde, Maria Garikano, Iñaki Irazu i altres escriptors el club literari Emak Bakia que es va caracteritzar fonamentalment per tirar endavant el fanzine Garziarena i editar una sèrie de llibres.
En la seva faceta d'escriptor Jabier ha publicat des de llavors, en l'editorial Erein, cinc llibres de literatura infantil "Sei lagun, sei sekretu" (1.994) "Gabon Guanito" (1.995) "Sebas leihotik begira" (2.001) "Zubi misteriotsuan" (2.001) i "Asteburu bat tren zaharrean" (2.004), uns altres dos de relats per a adults: "Bizitza pusketak" (1.996) i "Laura kanpoan dóna" (1.999). També ha escrit durant aquests anys gran quantitat d'articles en diversos mitjans de comunicació.
L'any 97 participa en sengles gires oferint recitals músic-literaris al costat de Bernardo Atxaga: "Un traductor en París" i "Lecciones de Groenlandia". Acudeix en el 2001 a la fira del llibre de Frankfurt convidat per l'Associació d'Editors Bascos.
L'Acadèmia de les Arts i les Ciències de la Musica li atorga en el 2002 el premi al millor album en basc per "Hain Guapa Zaude", dins de la cerimònia de Los Premios de la Música.
El mateix any ofereix en el Kursaal donostiarra la creació d'encàrrec "¿Sabe alguien realmente qué hora es? " dins del festival Plaza. En l'esmentada creació s'ofereixen música, text i video.
Jabier Muguruza és convidat el maig de 2004 pel L.I.P.A. (Liverpool Institute for Performing Arts) com a professor per preparar el seu repertori al costat d'una banda integrada per alumnes avantatjats del centre creat per Paul McCartney. Posteriorment van oferir una sèrie de concerts conjunts i es va gravar un disc.
El 2005 comença a escriure música per a teatre (Groau, Seda).
Actualment és col·laborador habitual en el programa "Más que palabras" de Ràdio Euskadi i al diari "Noticias de Gipuzkoa".
Continua combinant l'activitat musical amb el seu treballfeina literari i la participació en diversos projectes literari-musicals.
No hi ha vídeos disponibles
dilluns, 8 de gener del 2007
Acords amb Leonard Cohen: qui és qui? (VI)
Duquende
Text extret de la web www.flamenco-world.com
Duquende va ser descobert per Camarón quan només tenia nou anys. El va fer pujar a l'escenari perquè cantés, ocupant-se ell mateix d'acompanyar-lo a la guitarra.
Aquest gitano català és membre habitual del grup de Tomatito i, sobretot, del de Paco de Lucía. Al costat del mestre d'Algeciras canta des de 1997, primer formant part del sextet i, actualment, de la nova banda amb què gira Cositas buenas, disc en el qual també col·labora el cantaor. Alhora, desenvolupa la seva carrera com a solista. El 1988 va gravar el seu primer disc Fuego, primo fuego (Jercar). Va publicar en 1993 Duquende y la guitarra de Tomatito i ja l'any 2000, sota la batuta d'Isidro Muñoz, Samaruco.
Després de cinc anys de feina en projectes com Qawwali Jondo al costat del cantant pakistanès Faiz Ali Faiz, torna a l'estudi per gravar Mi forma de vivir amb Chicuelo a la producció, editat a finals de 2005. Mesos després, veurà la llum un directe gravat en el Cirque d'Hiver de París.
Vídeos:
1. Duquende: Por bulería
Text extret de la web www.flamenco-world.com
Duquende va ser descobert per Camarón quan només tenia nou anys. El va fer pujar a l'escenari perquè cantés, ocupant-se ell mateix d'acompanyar-lo a la guitarra.
Aquest gitano català és membre habitual del grup de Tomatito i, sobretot, del de Paco de Lucía. Al costat del mestre d'Algeciras canta des de 1997, primer formant part del sextet i, actualment, de la nova banda amb què gira Cositas buenas, disc en el qual també col·labora el cantaor. Alhora, desenvolupa la seva carrera com a solista. El 1988 va gravar el seu primer disc Fuego, primo fuego (Jercar). Va publicar en 1993 Duquende y la guitarra de Tomatito i ja l'any 2000, sota la batuta d'Isidro Muñoz, Samaruco.Després de cinc anys de feina en projectes com Qawwali Jondo al costat del cantant pakistanès Faiz Ali Faiz, torna a l'estudi per gravar Mi forma de vivir amb Chicuelo a la producció, editat a finals de 2005. Mesos després, veurà la llum un directe gravat en el Cirque d'Hiver de París.
Vídeos:
1. Duquende: Por bulería
dissabte, 6 de gener del 2007
Acords amb Leonard Cohen: qui és qui? (V)
Santiago Auserón
Text extret de la web www.juanperro.net
Juan Perro pren cos una vegada que Radio Futura (Santiago Auserón, Luis Auserón i Enrique Sierra) anuncia la seva dissolució a la primavera de 1992, davant de la necessitat de posar fi a una progressió excessivament planificada, massificada i impersonal.
Sota aquest nom artístic, Santiago Auserón adopta la imatge d'un trobador llatí que ensuma arran de terra, i d'un lloc a l'altre, un sentiment musical més tribal tractant de fer la millor música i la millor poesia popular possible sense implicacions comercials immediates.
El seu encontre amb Cuba genera, a més d'una meritòria recopilació (Semilla de Son, BMG-RCA, 1992) en la que Santiago es fa a un costat i deixa passar la llum que emanen figures soneras com Compay Segundo o el Trio Matamoros, la intenció de posar en primer pla un concepte musical -fins llavors minoritari a Espanya- que conjuga el lirisme popular més aventurer i místic espanyol i les tradicions rítmiques africanes.
Les seves noves composicions veuen la llum a la gira que protagonitza al costat de Kiko Veneno, gira que arrenca a Madrid el 24 de febrer de 1993. Títols com a Fonda de Dolores, Perro flaco o El Mestizo deixen entreveure la sonoritat que Santiago Auserón pretén imposar en la seva nova proposta musical.
Col·labora en l'organització dels Encuentros de poetas i soneros cubanos a la Casa d'Amèrica de Madrid (1993) i els Encuentros del Son y el Flamenco de la Fundación Luis Cernuda de Sevilla (1994 i 1995). Crea la nova marca de produccions NSL (Nueva Sociedad Lírica). Amb ella produeix la Antologia de Francisco Repilado, Compay Segundo (GASA, 1996).
Raíces al viento (BMG Ariola, 1995) i La Huella Sonora (BMG Ariola, 1997) manifesten la idea que el son cubà és una porta oberta a l'evolució del rock hispà i com a tal es construeixen els temes. El tresero Pancho Amat i el percussionista Cabassos Porro aporten la textura sonera d'aquests treballs.
Interpreta El titiritero al disc homenatge a Joan Manuel Serrat SERRAT... eres único! (BMG, 1996).
Escriu conferències de contingut filosòfic i musical per a les universitats de Madrid, Granada i València. Participa en el projecte Homenaje a Federico García Lorca De Granada a la Luna (Sombra Records, 1998), component música i interpretant dos dels seus poemes.
Entre els seus reconeixements figuren: Millor Músic de l'Any 1995 (premi Cambio16) i millor disc de rock llatí en espanyol (Raíces al viento, 1995), segons la revista La Banda Elástica de Los Angeles, USA. Premi MAX de les arts escèniques com a millor composició musical per a espectacle escènic pels temes per a Cacau de Dagoll Dagom.
La ruptura de pensament i llenguatge musical que suposa l'aparició de Mr. Hambre (Dro East West, 2000) posa punt i finala la que hagués estat la trilogia sonera de Juan Perro (encara que la col·laboració posterior amb Dagoll Dagom en reprendre la temàtica cubana ens permetrà assistir, òbviament en uns registres diferents, a nous matisos aquesta vegada més teatrals). El seu compromís amb el son es veu ajornat davant de la saturació comercial que sofreix el mercat i Santiago treu el nas per altres territoris.
Del barroc de La Huella Sonora es bascula cap a la sonoritat minimalista de Mr. Hambre: esquema tradicional de rock (baix, guitarra, bateria) i lletres que conflueixen amb la tradició lírica d'aquest país. Enregistrat a La Tapia (la pròpia residència de Santiago) els temes són de factura austera i manifesten un caràcter persistent després d'una atenta audició. Amb Cantares de vela (Dro East West, 2002), Juan Perro introdueix pinzellades jazzístiques en la construcció d'uns temes que qüestionen l'estatut de la cançó popular contemporània i la seva capacitat de recuperar la interpretació de la realitat.
El juliol de 2003 engega el seu nou projecte: La Fábrica de Tonadas, reunió a tot tren amb Chano Domínguez, Jorge Pardo, Jordi Bonell, Javier Colina i Marc Miralta, figures de primera fila en el jazz espanyol per interpretar cançons contemporànies.
Las Malas Lenguas Tour 2005 Clásicos de la electricidad suposa la posada en escena de clàssics del rock adaptats a l'espanyol i al costat del seu germà Luis actuarà en directe per tot Espanya abans d'entrar a l'estudi d'enregistrament a donar suport digital a la idea.
Vídeos:
1. Santiago y Luis Auserón: Las Malas Lenguas
Text extret de la web www.juanperro.net
Juan Perro pren cos una vegada que Radio Futura (Santiago Auserón, Luis Auserón i Enrique Sierra) anuncia la seva dissolució a la primavera de 1992, davant de la necessitat de posar fi a una progressió excessivament planificada, massificada i impersonal.
Sota aquest nom artístic, Santiago Auserón adopta la imatge d'un trobador llatí que ensuma arran de terra, i d'un lloc a l'altre, un sentiment musical més tribal tractant de fer la millor música i la millor poesia popular possible sense implicacions comercials immediates.
El seu encontre amb Cuba genera, a més d'una meritòria recopilació (Semilla de Son, BMG-RCA, 1992) en la que Santiago es fa a un costat i deixa passar la llum que emanen figures soneras com Compay Segundo o el Trio Matamoros, la intenció de posar en primer pla un concepte musical -fins llavors minoritari a Espanya- que conjuga el lirisme popular més aventurer i místic espanyol i les tradicions rítmiques africanes.Les seves noves composicions veuen la llum a la gira que protagonitza al costat de Kiko Veneno, gira que arrenca a Madrid el 24 de febrer de 1993. Títols com a Fonda de Dolores, Perro flaco o El Mestizo deixen entreveure la sonoritat que Santiago Auserón pretén imposar en la seva nova proposta musical.
Col·labora en l'organització dels Encuentros de poetas i soneros cubanos a la Casa d'Amèrica de Madrid (1993) i els Encuentros del Son y el Flamenco de la Fundación Luis Cernuda de Sevilla (1994 i 1995). Crea la nova marca de produccions NSL (Nueva Sociedad Lírica). Amb ella produeix la Antologia de Francisco Repilado, Compay Segundo (GASA, 1996).Raíces al viento (BMG Ariola, 1995) i La Huella Sonora (BMG Ariola, 1997) manifesten la idea que el son cubà és una porta oberta a l'evolució del rock hispà i com a tal es construeixen els temes. El tresero Pancho Amat i el percussionista Cabassos Porro aporten la textura sonera d'aquests treballs.
Interpreta El titiritero al disc homenatge a Joan Manuel Serrat SERRAT... eres único! (BMG, 1996).
Escriu conferències de contingut filosòfic i musical per a les universitats de Madrid, Granada i València. Participa en el projecte Homenaje a Federico García Lorca De Granada a la Luna (Sombra Records, 1998), component música i interpretant dos dels seus poemes.
Entre els seus reconeixements figuren: Millor Músic de l'Any 1995 (premi Cambio16) i millor disc de rock llatí en espanyol (Raíces al viento, 1995), segons la revista La Banda Elástica de Los Angeles, USA. Premi MAX de les arts escèniques com a millor composició musical per a espectacle escènic pels temes per a Cacau de Dagoll Dagom.
La ruptura de pensament i llenguatge musical que suposa l'aparició de Mr. Hambre (Dro East West, 2000) posa punt i finala la que hagués estat la trilogia sonera de Juan Perro (encara que la col·laboració posterior amb Dagoll Dagom en reprendre la temàtica cubana ens permetrà assistir, òbviament en uns registres diferents, a nous matisos aquesta vegada més teatrals). El seu compromís amb el son es veu ajornat davant de la saturació comercial que sofreix el mercat i Santiago treu el nas per altres territoris.
Del barroc de La Huella Sonora es bascula cap a la sonoritat minimalista de Mr. Hambre: esquema tradicional de rock (baix, guitarra, bateria) i lletres que conflueixen amb la tradició lírica d'aquest país. Enregistrat a La Tapia (la pròpia residència de Santiago) els temes són de factura austera i manifesten un caràcter persistent després d'una atenta audició. Amb Cantares de vela (Dro East West, 2002), Juan Perro introdueix pinzellades jazzístiques en la construcció d'uns temes que qüestionen l'estatut de la cançó popular contemporània i la seva capacitat de recuperar la interpretació de la realitat.
El juliol de 2003 engega el seu nou projecte: La Fábrica de Tonadas, reunió a tot tren amb Chano Domínguez, Jorge Pardo, Jordi Bonell, Javier Colina i Marc Miralta, figures de primera fila en el jazz espanyol per interpretar cançons contemporànies.
Las Malas Lenguas Tour 2005 Clásicos de la electricidad suposa la posada en escena de clàssics del rock adaptats a l'espanyol i al costat del seu germà Luis actuarà en directe per tot Espanya abans d'entrar a l'estudi d'enregistrament a donar suport digital a la idea.Vídeos:
1. Santiago y Luis Auserón: Las Malas Lenguas
Acords amb Leonard Cohen: qui és qui? (IV)
John Cale
Extret de la web www.indyrock.es
John Cale (Garnant, Gal·les, 1942), compositor, productor i cantant, va fundar el 1965 amb Lou Reed la llegendària banda Velvet Underground. Tot i que Lou Reed va posar el carisma, la veu i les lletres, John Cale va inventar els arranjaments i el “so”: la seva viola delirant i monòtona va ajudar a que The Velvet Underground & Nico i White light/white heat (1967) siguin encara ara dos dels discs més revolucionaris i influents de tota la història del rock.
Sempre des de l'ombra, les idees musicals de John Cale han continuat obrint camins. Com a productor, ha estat “alma mater” del punk i de la New Wave. Gràcies a ell van triomfar els primers discos dels Stooges, Nico, Modern Lovers, i l'imprescindible Horses (1976) de Patti Smith.
La seva obra en solitari és àmplia i inclasificable, tot movent-se entre el més experimental i el més accessible. Ha creat alguns discos bonics i poètics (Paris 1919, 1973; Music for a new society, 1982; Fragments of a rainy season, 1992). En la música per al cinema ha trobat un lloc còmode per a les seves idees, tot i que no a Hollywood; ha preferit produccions independents bàsicament a Europa: Algo salvaje, 1986; Basquiat, 1996; American psycho, 2000. Els seus concerts acostumen a estar guarnits amb la seva veu, un piano i una guitarra.
Vídeos:
1. John Cale: Jumbo
Extret de la web www.indyrock.es
John Cale (Garnant, Gal·les, 1942), compositor, productor i cantant, va fundar el 1965 amb Lou Reed la llegendària banda Velvet Underground. Tot i que Lou Reed va posar el carisma, la veu i les lletres, John Cale va inventar els arranjaments i el “so”: la seva viola delirant i monòtona va ajudar a que The Velvet Underground & Nico i White light/white heat (1967) siguin encara ara dos dels discs més revolucionaris i influents de tota la història del rock.
Sempre des de l'ombra, les idees musicals de John Cale han continuat obrint camins. Com a productor, ha estat “alma mater” del punk i de la New Wave. Gràcies a ell van triomfar els primers discos dels Stooges, Nico, Modern Lovers, i l'imprescindible Horses (1976) de Patti Smith.
La seva obra en solitari és àmplia i inclasificable, tot movent-se entre el més experimental i el més accessible. Ha creat alguns discos bonics i poètics (Paris 1919, 1973; Music for a new society, 1982; Fragments of a rainy season, 1992). En la música per al cinema ha trobat un lloc còmode per a les seves idees, tot i que no a Hollywood; ha preferit produccions independents bàsicament a Europa: Algo salvaje, 1986; Basquiat, 1996; American psycho, 2000. Els seus concerts acostumen a estar guarnits amb la seva veu, un piano i una guitarra.Vídeos:
1. John Cale: Jumbo
2. Velvet Underground: Sweet Jane
divendres, 5 de gener del 2007
Acords amb Leonard Cohen: qui és qui? (III)
Suzanne Vega
Text de Ricardo Aguilera, extret de elmundo.es
Suzanne Vega va créixer al difícil Harlem hispà en el si d'una família postissa. El seu padrastre era un escriptor portorriqueny i ella era una nena que es feia als carrers. Amb dotze anys va fer una poesia (no era la primera) titulada “Escrit” després d'una baralla triomfal: “Puc donar-te una pallissa, Jack/ i serà millor que giris cua/ quan vegis que arriba la Vega”. Avui, molts anys després d'aquests versos tan delicats, la seva autora recorda aquella situació: “Amb aquella poesia no volia dir que busqués brega, sinó que em defensaria si algú atacava els meus germans o germanes que, de fet, va succeir. És així com vaig créixer: has de lluitar o, sinó, et sentiràs desgraciada. És millor respondre”.
Un cop aclarides les sospites, que confirmen que efectivament hi ha alguna c
osa molt dura sota el rostre angelical de Suzanne Vega, cal plantejar-se si des de llavors ha evolucionat. “Encara sóc capaç de lluitar, però no d'una manera tan física. Encara haig de contraatacar per a defendre'm, per a definir-me. Crec que és la llei de la vida”.
Suzanne Vega va saltar a la fama l'any 1987 amb la publicació del seu segon disc, Solitude Standing. Allí s'hi trobava la cançó Luka, una lletja història d'un nen castigat per la vida adulta. Anys enrere, ella s'havia patejat intensament el circuit de locals del Village (New York). Amb aquest èxit va seguir una carrera a l'estela d'altres cantautores del moviment folk-pop femení: Tori Amos, Michelle Shocked, Tracy Chapman... Els seus successius i escassos discos (Days of Open Hands, 99,9 Fº, Nine Objects of Desire) van confirmar l'evidència de la seva poesia fotogràfica, ardentment gèlida, capaç de congelar els moments crucials de l'ànima amb versos durs tot i que expressats amb exquisida dolçor.
Songs in Red and Gray és el seu últim CD, el sisè. Literàriament gairebé no hi ha cap diferència amb els altres. Això és bo. Pel que fa a la part musical es nota una tornada als sons més càlids i despullats del folk amb poca arquitectura instrumental. [...]
Per a completar una visió d'aquesta dona forta d'apariència fràgil, cal llegir un llibre seu escrit el 1999, The Passionate Eye, The Collected Writings of Suzanne Vega. S'hi recopilen les seves cançons i poesies, les cançons que ha escrit per a d'altres artistes (de Joe Jackson a Philip Glass), articles de premsa, relats curts i fins i tot una divertida (i insolent) entrevista que li va fer aquell seductor trapella que anomenen Leonard Cohen.
Vídeos:
1. Suzanne Vega: Luka
2. Suzanne Vega: Tom's Dinner
Text de Ricardo Aguilera, extret de elmundo.es
Suzanne Vega va créixer al difícil Harlem hispà en el si d'una família postissa. El seu padrastre era un escriptor portorriqueny i ella era una nena que es feia als carrers. Amb dotze anys va fer una poesia (no era la primera) titulada “Escrit” després d'una baralla triomfal: “Puc donar-te una pallissa, Jack/ i serà millor que giris cua/ quan vegis que arriba la Vega”. Avui, molts anys després d'aquests versos tan delicats, la seva autora recorda aquella situació: “Amb aquella poesia no volia dir que busqués brega, sinó que em defensaria si algú atacava els meus germans o germanes que, de fet, va succeir. És així com vaig créixer: has de lluitar o, sinó, et sentiràs desgraciada. És millor respondre”.
Un cop aclarides les sospites, que confirmen que efectivament hi ha alguna c
osa molt dura sota el rostre angelical de Suzanne Vega, cal plantejar-se si des de llavors ha evolucionat. “Encara sóc capaç de lluitar, però no d'una manera tan física. Encara haig de contraatacar per a defendre'm, per a definir-me. Crec que és la llei de la vida”.Suzanne Vega va saltar a la fama l'any 1987 amb la publicació del seu segon disc, Solitude Standing. Allí s'hi trobava la cançó Luka, una lletja història d'un nen castigat per la vida adulta. Anys enrere, ella s'havia patejat intensament el circuit de locals del Village (New York). Amb aquest èxit va seguir una carrera a l'estela d'altres cantautores del moviment folk-pop femení: Tori Amos, Michelle Shocked, Tracy Chapman... Els seus successius i escassos discos (Days of Open Hands, 99,9 Fº, Nine Objects of Desire) van confirmar l'evidència de la seva poesia fotogràfica, ardentment gèlida, capaç de congelar els moments crucials de l'ànima amb versos durs tot i que expressats amb exquisida dolçor.
Songs in Red and Gray és el seu últim CD, el sisè. Literàriament gairebé no hi ha cap diferència amb els altres. Això és bo. Pel que fa a la part musical es nota una tornada als sons més càlids i despullats del folk amb poca arquitectura instrumental. [...]
Per a completar una visió d'aquesta dona forta d'apariència fràgil, cal llegir un llibre seu escrit el 1999, The Passionate Eye, The Collected Writings of Suzanne Vega. S'hi recopilen les seves cançons i poesies, les cançons que ha escrit per a d'altres artistes (de Joe Jackson a Philip Glass), articles de premsa, relats curts i fins i tot una divertida (i insolent) entrevista que li va fer aquell seductor trapella que anomenen Leonard Cohen.Vídeos:
1. Suzanne Vega: Luka
2. Suzanne Vega: Tom's Dinner
dimecres, 3 de gener del 2007
Acords amb Leonard Cohen: qui és qui? (II)
Jackson Browne
(Biografia extreta de la web www.voxmusical.com)
JACKSON BROWNE, nascut a Alemanya, de molt jove es va traslladar a Los Angeles i va començar la seva carrera musical amb només 18 anys. Un cantant que ens agradi o no viu esclau d’una cançó, STAY, que cosa poc habitual no va escriure ell, es un tema de MAURICE WILLIAMS.
Profundament influenciat per la música folk, la seva primera banda és la NITTY GRITTY DIRT BAND. Més tard acompanyaria com a guitarrista a diversos artistes que també se servirien de la faceta de BROWNE com autor, que és, de fet, la que marca els seus inicis en la musica. BONNIE RAITT, TOM RUSH, JOHNNY RIVERS o la genial LINDA RONSTADT, són alguns d’ells. És precisament després dels èxits d’una gira amb LINDA RONSTADT, el 1969, i dels concerts del propi BROWNE el 1971, que s'edita el seu primer àlbum titulat JACKSON BROWNE. En el disc participen una selecció del músics més respectats de l’escena californiana. DOCTOR MY EYES i JAMAICA SAY YOU WILL serien el dos senzills extrets d’aquest treball. Sempre en la línia de fer-se acompanyar dels millors cantants del moment, la propera gira la faria amb JONI MITCHELL, "la gran musa del folk", i més tard iniciaria la seva fructífera col·laboració amb EAGLES. Van ser precisament els EAGLES qui van gravar i popularitzar la primera versió de TAKE IT EASY, escrita per BROWNE. Amb l’aparició del seu segon àlbum, FOR EVERYMAN, JACKSON forma per fi una banda estable liderada pel guitarrista DAVID LINDLEY, a qui havia conegut el 1969, moment en que inicien una fructífera relació que tindria el seu punt culminant amb la gira internacional que van fer el 1973.
Un any més tard, el llarga durada LATE FOR THE SKY amb cançons del nivell de FOUNTAIN OF SORROW donaria pas a una pausa en la seva carrera... Dos anys de reflexió marcats per la pèrdua de la seva dona farien que l’artista tornés amb un disc fortament influït per les seves ultimes vivències personals. L'estiu de 1977 una nova gira porta al cantant per tota Amèrica i enregistra un dels millors àlbums de la seva carrera, RUNNING ON EMPTY, un disc ple de temes que junts composaven una espècie de "on the road" que fa d’aquest treball un dels imprescindibles en la seva discografia.
Nascut un 9 d’octubre de 1.948, sota una aparença de noi despreocupat, tranquil i d’aspecte atractiu, amaga una forta personalitat. JACKSON té una especial sensibilitat per la problemàtica social i política que l’envolta, es un convençut militant ecologista i un activista en contra de l'energia nuclear. És un clar defensor de la natura i es preocupa molt del món on viu; va fundar l'associació MUSE, Músics Units per la Energia Segura. Un dels actes amb més repercussió que va organitzar la MUSE va ser el concert en contra de les centrals nuclears NO NUKES, qualificat d’històric pel nivell de les estrelles que hi van participar : CARLY SIMON, CAROLE KING, THE DOOBIE BROTHERS, CROSBY, STILLS AND NASH, JAMES TAYLOR i BRUCE SPRINGTEEN amb la E STREET BAND, que van interpretar amb JACKSON BROWNE una de les millors versions de STAY que recordem.
JACKSON BROWNE és un enamorat de la ciutat de Barcelona i, més concretament, del que podem considerar el barri més musical i marxós: el barri de Gràcia, on passa llargues temporades sempre que la feina li ho permet. I va ser a Barcelona on va composar una bona part del temes del seu treball THE NAKED RIDE HOME, que arribava per satisfacció dels bons aficionats a la música després d’un llarg parèntesis de sis anys sense editar cap nou treball a excepció d’un recull de grans èxits.
L'any 2004, i com a premi a una llarga i brillant carrera, és acceptat com a membre del Rock'n'Roll Hall of Fame. La seva introducció és apadrinada i presentada pel mateix Bruce Springsteen. L'últim treball de Jackson Browne es va publicar l'any 2005, és enregistrat en directe i és un recull de les actuacions acústiques que va fer arreu del planeta.
JACKSON BRONWE, un dels artistes més carismàtics i respectats tant per el públic com per els seus companys de professió, l’home que passa d'actuar amb les estrelles més grans de la historia del rock, a passejar tranquil·lament pel barri de Gràcia, el cantant que ens parla directament contra la guerra, la violència i la injustícia, però deixant sempre una porta oberta a l’esperança.
Vídeos:
1. Jackson Browne: Running on empty
2. Roy Orbison and friends: Pretty woman (Jackson Browne és qui canta al costat de Bruce Springsteen)
(Biografia extreta de la web www.voxmusical.com)
JACKSON BROWNE, nascut a Alemanya, de molt jove es va traslladar a Los Angeles i va començar la seva carrera musical amb només 18 anys. Un cantant que ens agradi o no viu esclau d’una cançó, STAY, que cosa poc habitual no va escriure ell, es un tema de MAURICE WILLIAMS.
Profundament influenciat per la música folk, la seva primera banda és la NITTY GRITTY DIRT BAND. Més tard acompanyaria com a guitarrista a diversos artistes que també se servirien de la faceta de BROWNE com autor, que és, de fet, la que marca els seus inicis en la musica. BONNIE RAITT, TOM RUSH, JOHNNY RIVERS o la genial LINDA RONSTADT, són alguns d’ells. És precisament després dels èxits d’una gira amb LINDA RONSTADT, el 1969, i dels concerts del propi BROWNE el 1971, que s'edita el seu primer àlbum titulat JACKSON BROWNE. En el disc participen una selecció del músics més respectats de l’escena californiana. DOCTOR MY EYES i JAMAICA SAY YOU WILL serien el dos senzills extrets d’aquest treball. Sempre en la línia de fer-se acompanyar dels millors cantants del moment, la propera gira la faria amb JONI MITCHELL, "la gran musa del folk", i més tard iniciaria la seva fructífera col·laboració amb EAGLES. Van ser precisament els EAGLES qui van gravar i popularitzar la primera versió de TAKE IT EASY, escrita per BROWNE. Amb l’aparició del seu segon àlbum, FOR EVERYMAN, JACKSON forma per fi una banda estable liderada pel guitarrista DAVID LINDLEY, a qui havia conegut el 1969, moment en que inicien una fructífera relació que tindria el seu punt culminant amb la gira internacional que van fer el 1973.
Un any més tard, el llarga durada LATE FOR THE SKY amb cançons del nivell de FOUNTAIN OF SORROW donaria pas a una pausa en la seva carrera... Dos anys de reflexió marcats per la pèrdua de la seva dona farien que l’artista tornés amb un disc fortament influït per les seves ultimes vivències personals. L'estiu de 1977 una nova gira porta al cantant per tota Amèrica i enregistra un dels millors àlbums de la seva carrera, RUNNING ON EMPTY, un disc ple de temes que junts composaven una espècie de "on the road" que fa d’aquest treball un dels imprescindibles en la seva discografia.Nascut un 9 d’octubre de 1.948, sota una aparença de noi despreocupat, tranquil i d’aspecte atractiu, amaga una forta personalitat. JACKSON té una especial sensibilitat per la problemàtica social i política que l’envolta, es un convençut militant ecologista i un activista en contra de l'energia nuclear. És un clar defensor de la natura i es preocupa molt del món on viu; va fundar l'associació MUSE, Músics Units per la Energia Segura. Un dels actes amb més repercussió que va organitzar la MUSE va ser el concert en contra de les centrals nuclears NO NUKES, qualificat d’històric pel nivell de les estrelles que hi van participar : CARLY SIMON, CAROLE KING, THE DOOBIE BROTHERS, CROSBY, STILLS AND NASH, JAMES TAYLOR i BRUCE SPRINGTEEN amb la E STREET BAND, que van interpretar amb JACKSON BROWNE una de les millors versions de STAY que recordem.
JACKSON BROWNE és un enamorat de la ciutat de Barcelona i, més concretament, del que podem considerar el barri més musical i marxós: el barri de Gràcia, on passa llargues temporades sempre que la feina li ho permet. I va ser a Barcelona on va composar una bona part del temes del seu treball THE NAKED RIDE HOME, que arribava per satisfacció dels bons aficionats a la música després d’un llarg parèntesis de sis anys sense editar cap nou treball a excepció d’un recull de grans èxits.
L'any 2004, i com a premi a una llarga i brillant carrera, és acceptat com a membre del Rock'n'Roll Hall of Fame. La seva introducció és apadrinada i presentada pel mateix Bruce Springsteen. L'últim treball de Jackson Browne es va publicar l'any 2005, és enregistrat en directe i és un recull de les actuacions acústiques que va fer arreu del planeta.
JACKSON BRONWE, un dels artistes més carismàtics i respectats tant per el públic com per els seus companys de professió, l’home que passa d'actuar amb les estrelles més grans de la historia del rock, a passejar tranquil·lament pel barri de Gràcia, el cantant que ens parla directament contra la guerra, la violència i la injustícia, però deixant sempre una porta oberta a l’esperança.
Vídeos:
1. Jackson Browne: Running on empty
2. Roy Orbison and friends: Pretty woman (Jackson Browne és qui canta al costat de Bruce Springsteen)
dimarts, 2 de gener del 2007
Acords amb Leonard Cohen: qui és qui? (I)
Leonard Cohen
És el principal protagonista del concert. Nascut a Montreal el 21 de setembre de 1934 és un poeta, novel·lista i escriptor canadenc. Té 14 discos d'estudi al mercat, 3 en directe, ha escrit les lletres del musical Night Magic, ha cedit cançons a altres artistes, ha escrit llibres... Tot va començar a la McGill University, on va formar un trio anomenat Buckskin Boys; tenia 17 anys i, sense saber-ho, començava a néixer un mite.
En un principi Leonard Cohen va triomfar com a poeta. L'any 1956 va publicar el seu primer recull titulat Let us compare Mythologies, seguit el 1961 per The Spice Box of Earth. Amb aquestes dues obres va obtenir prestigi internacional. Va seguir escrivint, va arribar a ser comparat amb James Joyce i els seus llibres venien més de 800.000 unitats per títol. Però llavors va decidir no conformar-se i convertir-se en cantautor.
L'any 1967, al Newport Folk Festival, va cridar l'atenció del mític Albert Hammond, descobridor de genis com Bob Dylan o Bruce Springsteen. Aquell nadal, Columbia va publicar el primer disc de Leonard Cohen: The songs of Leonard Cohen. El disc va tenir una bona acollida i el van seguir Songs from a room (1969) i Songs of love and hate (1971). Amb alguna parada, va seguir treient discos fins que l'any 1988 va publicar I'm your man, un disc que va aconseguir el número 1 a moltes llistes europees.
L'any 1992 va
sortir a la venda The future, un disc que seria seguit per nou anys de silenci, només trencat per algun disc en directe o recopilatoris diversos. Finalment l'any 2001 enregistra Ten new songs i, el 2004, Dear Heather.
El futur sembla afortunat per a tots els seguidors de Leonard Cohen. Sembla que aquest any publicarà un nou disc, que serà seguit per una gira. Caldrà esperar, però de moment podem gaudir d'homenatges com el que us presentem, Acords amb Leonard Cohen.
En resum, Leonard Cohen és un personatge únic, que ha sabut combinar discs clàssics de la història del rock amb obres de gran trascendència literària. Un personatge per descobrir si no el coneixeu, o per recordar si ja heu tastat la seva obra.
Vídeos:
1. Leonard Cohen: Hallelujah
2. Leonard Cohen + U2: Tower of song
3. Leonard Cohen: Suzanne
Més info: www.leonardcohen.com i www.leonardcohenfiles.com
És el principal protagonista del concert. Nascut a Montreal el 21 de setembre de 1934 és un poeta, novel·lista i escriptor canadenc. Té 14 discos d'estudi al mercat, 3 en directe, ha escrit les lletres del musical Night Magic, ha cedit cançons a altres artistes, ha escrit llibres... Tot va començar a la McGill University, on va formar un trio anomenat Buckskin Boys; tenia 17 anys i, sense saber-ho, començava a néixer un mite.
En un principi Leonard Cohen va triomfar com a poeta. L'any 1956 va publicar el seu primer recull titulat Let us compare Mythologies, seguit el 1961 per The Spice Box of Earth. Amb aquestes dues obres va obtenir prestigi internacional. Va seguir escrivint, va arribar a ser comparat amb James Joyce i els seus llibres venien més de 800.000 unitats per títol. Però llavors va decidir no conformar-se i convertir-se en cantautor.
L'any 1967, al Newport Folk Festival, va cridar l'atenció del mític Albert Hammond, descobridor de genis com Bob Dylan o Bruce Springsteen. Aquell nadal, Columbia va publicar el primer disc de Leonard Cohen: The songs of Leonard Cohen. El disc va tenir una bona acollida i el van seguir Songs from a room (1969) i Songs of love and hate (1971). Amb alguna parada, va seguir treient discos fins que l'any 1988 va publicar I'm your man, un disc que va aconseguir el número 1 a moltes llistes europees.
L'any 1992 va
sortir a la venda The future, un disc que seria seguit per nou anys de silenci, només trencat per algun disc en directe o recopilatoris diversos. Finalment l'any 2001 enregistra Ten new songs i, el 2004, Dear Heather.El futur sembla afortunat per a tots els seguidors de Leonard Cohen. Sembla que aquest any publicarà un nou disc, que serà seguit per una gira. Caldrà esperar, però de moment podem gaudir d'homenatges com el que us presentem, Acords amb Leonard Cohen.
En resum, Leonard Cohen és un personatge únic, que ha sabut combinar discs clàssics de la història del rock amb obres de gran trascendència literària. Un personatge per descobrir si no el coneixeu, o per recordar si ja heu tastat la seva obra.
Vídeos:
1. Leonard Cohen: Hallelujah
2. Leonard Cohen + U2: Tower of song
3. Leonard Cohen: Suzanne
Més info: www.leonardcohen.com i www.leonardcohenfiles.com
dilluns, 1 de gener del 2007
Acords amb Leonard Cohen: articles (I)
Durant aquests dies apareixeran diversos articles relacionats amb el concert del 12 de gener. Intentarem anar penjant tots els que puguem en aquesta web.
L'article que reproduïm a continuació és del crític Jordi Bianciotto i va aparéixer el passat dia 28 de desembre al suplement EXIT d'El Periódico.
Esperant Cohen (i els seus pupils)
per Jordi Bianciotto
Alberto Manzano, traductor i cultivador de l'obra de Leonard Cohen al nostre país, a més d'amic de l'artista, ressuscita l'agosarat Acordes con Cohen aquest mes de gener i, veient les dates, arriba la sorpresa: sense desmeréixer les localitats que l'acolliran (Els Hostalets de Balenyà, Sant Cugat i Lleida), crida l'atenció que un espectacle d'aquest calibre no trobi encaix en l'agenda barcelonina.
Cohen està preparant la tornada als escenaris (disc i gira el 2007, la primera en 14 anys, si no passa res) i el seu desig és que els homenatges que han proliferat en els últims temps es vagin apagant per deixar pas al gran esdeveniment. Enrere queden des dels concerts produïts per Hal Willner (immortalitzats per Lian Lunson a la pel·lícula I'm your man) fins als espectacles voluntariosos a Berlín, discos temàtics de diversos artistes (de Judy Collins a Perla Batalla passant pel jove cantautor català Jorcx) i, és clar, el recital que Manzano va presentar el mes de juliol passat al Festival de Porta Ferrada.
El renovat cartell d'Acordes con Cohen, que inclou John Cale, Jackson Brown i Suzanne Vega (per mencionar les seves tres principals figures internacionals; també hi haurà Luis Eduardo Aute*, Santiago Auserón, Jabier Muguruza, Christina Rosenvinge, Perla Batalla, Anjani...) provocaria enveja si el veiéssim anunciat a París o Nova York. Aquí no ha trobat les complicitats i suports necessaris per desplegar-se allà on hauria estat desitjable, però, en fi, la llista de protagonistes mereix, com a mínim, que l'aficionat barceloní realitzi el titànic esforç de travessar la Ronda de Dalt i comprovar que hi ha vida més enllà. Mentre esperem Cohen, benvinguts siguin els seus pupils.
* Al concert dels Hostalets no hi haurà Luis Eduardo Aute però sí que hi haurà en Gerard Quintana.
L'article que reproduïm a continuació és del crític Jordi Bianciotto i va aparéixer el passat dia 28 de desembre al suplement EXIT d'El Periódico.
Esperant Cohen (i els seus pupils)
per Jordi Bianciotto
Alberto Manzano, traductor i cultivador de l'obra de Leonard Cohen al nostre país, a més d'amic de l'artista, ressuscita l'agosarat Acordes con Cohen aquest mes de gener i, veient les dates, arriba la sorpresa: sense desmeréixer les localitats que l'acolliran (Els Hostalets de Balenyà, Sant Cugat i Lleida), crida l'atenció que un espectacle d'aquest calibre no trobi encaix en l'agenda barcelonina.
Cohen està preparant la tornada als escenaris (disc i gira el 2007, la primera en 14 anys, si no passa res) i el seu desig és que els homenatges que han proliferat en els últims temps es vagin apagant per deixar pas al gran esdeveniment. Enrere queden des dels concerts produïts per Hal Willner (immortalitzats per Lian Lunson a la pel·lícula I'm your man) fins als espectacles voluntariosos a Berlín, discos temàtics de diversos artistes (de Judy Collins a Perla Batalla passant pel jove cantautor català Jorcx) i, és clar, el recital que Manzano va presentar el mes de juliol passat al Festival de Porta Ferrada.
El renovat cartell d'Acordes con Cohen, que inclou John Cale, Jackson Brown i Suzanne Vega (per mencionar les seves tres principals figures internacionals; també hi haurà Luis Eduardo Aute*, Santiago Auserón, Jabier Muguruza, Christina Rosenvinge, Perla Batalla, Anjani...) provocaria enveja si el veiéssim anunciat a París o Nova York. Aquí no ha trobat les complicitats i suports necessaris per desplegar-se allà on hauria estat desitjable, però, en fi, la llista de protagonistes mereix, com a mínim, que l'aficionat barceloní realitzi el titànic esforç de travessar la Ronda de Dalt i comprovar que hi ha vida més enllà. Mentre esperem Cohen, benvinguts siguin els seus pupils.
* Al concert dels Hostalets no hi haurà Luis Eduardo Aute però sí que hi haurà en Gerard Quintana.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
