Acords amb Leonard Cohen: qui és qui? (V)

Santiago Auserón

Text extret de la web www.juanperro.net



Juan Perro pren cos una vegada que Radio Futura (Santiago Auserón, Luis Auserón i Enrique Sierra) anuncia la seva dissolució a la primavera de 1992, davant de la necessitat de posar fi a una progressió excessivament planificada, massificada i impersonal.

Sota aquest nom artístic, Santiago Auserón adopta la imatge d'un trobador llatí que ensuma arran de terra, i d'un lloc a l'altre, un sentiment musical més tribal tractant de fer la millor música i la millor poesia popular possible sense implicacions comercials immediates.


El seu encontre amb Cuba genera, a més d'una meritòria recopilació (Semilla de Son, BMG-RCA, 1992) en la que Santiago es fa a un costat i deixa passar la llum que emanen figures soneras com Compay Segundo o el Trio Matamoros, la intenció de posar en primer pla un concepte musical -fins llavors minoritari a Espanya- que conjuga el lirisme popular més aventurer i místic espanyol i les tradicions rítmiques africanes.


Les seves noves composicions veuen la llum a la gira que protagonitza al costat de Kiko Veneno, gira que arrenca a Madrid el 24 de febrer de 1993. Títols com a Fonda de Dolores, Perro flaco o El Mestizo deixen entreveure la sonoritat que Santiago Auserón pretén imposar en la seva nova proposta musical.


Col·labora en l'organització dels Encuentros de poetas i soneros cubanos a la Casa d'Amèrica de Madrid (1993) i els Encuentros del Son y el Flamenco de la Fundación Luis Cernuda de Sevilla (1994 i 1995). Crea la nova marca de produccions NSL (Nueva Sociedad Lírica). Amb ella produeix la Antologia de Francisco Repilado, Compay Segundo (GASA, 1996).

Raíces al viento (BMG Ariola, 1995) i La Huella Sonora (BMG Ariola, 1997) manifesten la idea que el son cubà és una porta oberta a l'evolució del rock hispà i com a tal es construeixen els temes. El tresero Pancho Amat i el percussionista Cabassos Porro aporten la textura sonera d'aquests treballs.

Interpreta El titiritero al disc homenatge a Joan Manuel Serrat SERRAT... eres único! (BMG, 1996).

Escriu conferències de contingut filosòfic i musical per a les universitats de Madrid, Granada i València. Participa en el projecte Homenaje a Federico García Lorca De Granada a la Luna (Sombra Records, 1998), component música i interpretant dos dels seus poemes.

Entre els seus reconeixements figuren: Millor Músic de l'Any 1995 (premi Cambio16) i millor disc de rock llatí en espanyol (Raíces al viento, 1995), segons la revista La Banda Elástica de Los Angeles, USA. Premi MAX de les arts escèniques com a millor composició musical per a espectacle escènic pels temes per a Cacau de Dagoll Dagom.

La ruptura de pensament i llenguatge musical que suposa l'aparició de Mr. Hambre (Dro East West, 2000) posa punt i finala la que hagués estat la trilogia sonera de Juan Perro (encara que la col·laboració posterior amb Dagoll Dagom en reprendre la temàtica cubana ens permetrà assistir, òbviament en uns registres diferents, a nous matisos aquesta vegada més teatrals). El seu compromís amb el son es veu ajornat davant de la saturació comercial que sofreix el mercat i Santiago treu el nas per altres territoris.

Del barroc de La Huella Sonora es bascula cap a la sonoritat minimalista de Mr. Hambre: esquema tradicional de rock (baix, guitarra, bateria) i lletres que conflueixen amb la tradició lírica d'aquest país. Enregistrat a La Tapia (la pròpia residència de Santiago) els temes són de factura austera i manifesten un caràcter persistent després d'una atenta audició. Amb Cantares de vela (Dro East West, 2002), Juan Perro introdueix pinzellades jazzístiques en la construcció d'uns temes que qüestionen l'estatut de la cançó popular contemporània i la seva capacitat de recuperar la interpretació de la realitat.

El juliol de 2003 engega el seu nou projecte: La Fábrica de Tonadas, reunió a tot tren amb Chano Domínguez, Jorge Pardo, Jordi Bonell, Javier Colina i Marc Miralta, figures de primera fila en el jazz espanyol per interpretar cançons contemporànies.

Las Malas Lenguas Tour 2005 Clásicos de la electricidad suposa la posada en escena de clàssics del rock adaptats a l'espanyol i al costat del seu germà Luis actuarà en directe per tot Espanya abans d'entrar a l'estudi d'enregistrament a donar suport digital a la idea.




Vídeos:

1. Santiago y Luis Auserón: Las Malas Lenguas