Text de Ricardo Aguilera, extret de elmundo.es
Suzanne Vega va créixer al difícil Harlem hispà en el si d'una família postissa. El seu padrastre era un escriptor portorriqueny i ella era una nena que es feia als carrers. Amb dotze anys va fer una poesia (no era la primera) titulada “Escrit” després d'una baralla triomfal: “Puc donar-te una pallissa, Jack/ i serà millor que giris cua/ quan vegis que arriba la Vega”. Avui, molts anys després d'aquests versos tan delicats, la seva autora recorda aquella situació: “Amb aquella poesia no volia dir que busqués brega, sinó que em defensaria si algú atacava els meus germans o germanes que, de fet, va succeir. És així com vaig créixer: has de lluitar o, sinó, et sentiràs desgraciada. És millor respondre”.
Un cop aclarides les sospites, que confirmen que efectivament hi ha alguna c
osa molt dura sota el rostre angelical de Suzanne Vega, cal plantejar-se si des de llavors ha evolucionat. “Encara sóc capaç de lluitar, però no d'una manera tan física. Encara haig de contraatacar per a defendre'm, per a definir-me. Crec que és la llei de la vida”.Suzanne Vega va saltar a la fama l'any 1987 amb la publicació del seu segon disc, Solitude Standing. Allí s'hi trobava la cançó Luka, una lletja història d'un nen castigat per la vida adulta. Anys enrere, ella s'havia patejat intensament el circuit de locals del Village (New York). Amb aquest èxit va seguir una carrera a l'estela d'altres cantautores del moviment folk-pop femení: Tori Amos, Michelle Shocked, Tracy Chapman... Els seus successius i escassos discos (Days of Open Hands, 99,9 Fº, Nine Objects of Desire) van confirmar l'evidència de la seva poesia fotogràfica, ardentment gèlida, capaç de congelar els moments crucials de l'ànima amb versos durs tot i que expressats amb exquisida dolçor.
Songs in Red and Gray és el seu últim CD, el sisè. Literàriament gairebé no hi ha cap diferència amb els altres. Això és bo. Pel que fa a la part musical es nota una tornada als sons més càlids i despullats del folk amb poca arquitectura instrumental. [...]
Per a completar una visió d'aquesta dona forta d'apariència fràgil, cal llegir un llibre seu escrit el 1999, The Passionate Eye, The Collected Writings of Suzanne Vega. S'hi recopilen les seves cançons i poesies, les cançons que ha escrit per a d'altres artistes (de Joe Jackson a Philip Glass), articles de premsa, relats curts i fins i tot una divertida (i insolent) entrevista que li va fer aquell seductor trapella que anomenen Leonard Cohen.Vídeos:
1. Suzanne Vega: Luka
2. Suzanne Vega: Tom's Dinner
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada