Divendres 23 de febrer de 2007
JAMIE NOTARTHOMAS
+
BOYS DAMM
Properament us penjarem més informació.
dimarts, 23 de gener del 2007
Acords amb Leonard Cohen: el resum
Després de l'èxit del concert, només queda fer-ne el resum. L'Anna i en Xavi ho han fet de la millor manera: combinant una gran versió amb unes fotos increïbles. Gràcies i fins la propera!!
dimecres, 10 de gener del 2007
Acords amb Leonard Cohen: qui és qui? (VIII)
Gerard Quintana
Extret de www.musicaglobal.com
Quan fa un any Gerard Quintana va editar el seu primer disc en solitari, Senyals de fum (Música Global), ja va quedar clar que l'època de Sopa de Cabra pertanyia al passat. Així i tot, e
l cantant no va poder, en aquell primer disc, donar el cop de timó musical necessari que li calia per presentar-se en societat com a nou cantautor, més enllà dels pros i contres relacionats amb el seu passat musical. Per això, a mig camí entre aquell primer disc i aquest segon, el de Girona va presentar l'espectacle Sota la pell, un directe que mostrava més clarament els camins que volia seguir Quintana en el futur immediat. I així arribem a la tardor del 2004, data en què Quintana fa el pas d'editar el seu disc més valent, Les claus de sal, una llarga col·lecció de cançons, dinou, que ens descobreixen el Quintana més íntim i introspectiu. Gravat sense bateria, amb percussions molt limitades i una forta presència del piano, aquest segon disc esdevé en realitat el primer d'una nova etapa, molt més personal i absolutament allunyada d'un passat musical del qual, tot i no renunciar, el cantant no se'n vol aprofitar.
Vídeos:
1. Gerard Quintana: Caic
Extret de www.musicaglobal.com
Quan fa un any Gerard Quintana va editar el seu primer disc en solitari, Senyals de fum (Música Global), ja va quedar clar que l'època de Sopa de Cabra pertanyia al passat. Així i tot, e
l cantant no va poder, en aquell primer disc, donar el cop de timó musical necessari que li calia per presentar-se en societat com a nou cantautor, més enllà dels pros i contres relacionats amb el seu passat musical. Per això, a mig camí entre aquell primer disc i aquest segon, el de Girona va presentar l'espectacle Sota la pell, un directe que mostrava més clarament els camins que volia seguir Quintana en el futur immediat. I així arribem a la tardor del 2004, data en què Quintana fa el pas d'editar el seu disc més valent, Les claus de sal, una llarga col·lecció de cançons, dinou, que ens descobreixen el Quintana més íntim i introspectiu. Gravat sense bateria, amb percussions molt limitades i una forta presència del piano, aquest segon disc esdevé en realitat el primer d'una nova etapa, molt més personal i absolutament allunyada d'un passat musical del qual, tot i no renunciar, el cantant no se'n vol aprofitar.Vídeos:
1. Gerard Quintana: Caic
Acords amb Leonard Cohen: qui és qui? (VII)
Jabier Muguruza
Extret de www.jabiermuguruza.com
Jabier Muguruza neix a Irun el 1960 i s'introdueix, a l'edat de cinc anys, al món de la música. Després d'anys de concertista amb l'acordió, comença a col·laborar amb el seu instrument en nombrosos projectes musicals tant al món del rock com en la cançó d'autor: Zarama, Imanol, Kortatu, Antton Valverde, Xabier Lete, Delirium Tremens...
El 89 comença la seva etapa més personal amb un disc destinat al públic infantil: "Ja, Ja" (IZ, 1989). El 90 crea el grup de pop Les Mecaniciens amb què publica tres trebal
ls: "Erabakia" (Elkar, 1990), "Ia Xoragarria (Elkar, 1992) i "Euskadi jende gutxi" (Esan Ozenki, 1993).
Ha format part, igualment, del grup Joxe Ripiau des dels seus començaments fins a la seva dissolució l'any 2000.El 94 surt a la llum el seu primer disc com a cantautor. Ha publicat fins ara "Bossa barruan" (Elkar 1994), "Kitarra bat nintzen" (Elkar 1996), "Aise" (Elkar 1997), "Fiordoan" (E. Ozenki 1999), "Hain maca zaude" (Metak 2001) "Enegarren postala" (Resistència 2003) i "Liverpool-Gernika" (Hirusta Records 2004). Interpreta texts propis i d'Iñaki Irazu, Bernardo Atxaga, Joseba Sarrionandia, J. Luis padró, Inazio Mujika, Xabier Lete...
Ha participat en els disc-llibre "Nueva Etiopía", al voltant de l'obra de Bernardo Atxaga, "Cántame mis canciones" en homenatge a Jackson Browne, "Ehungarrenean hamaika" sobre texts de Lauaxeta, "Est
á en nuestras manos", iniciativa d'Amnesty International, "Itsasoan urak handi dire" en homenatge a Julen Lekuona, "Euskadi con Galicia".
Especialment en els últims anys Jabier Muguruza ha aconseguit obrir notablement el seu circuit fora d'Euskadi, i al costat d'una sòlida presència en tot l'estat, ha treballat a França, Alemanya, el Brasil...
En l'estrictament literari, a començaments dels noranta funda al costat de Bernardo Atxaga, Ruper Ordorika, Jose Mari Iturralde, Maria Garikano, Iñaki Irazu i altres escriptors el club literari Emak Bakia que es va caracteritzar fonamentalment per tirar endavant el fanzine Garziarena i editar una sèrie de llibres.
En la seva faceta d'escriptor Jabier ha publicat des de llavors, en l'editorial Erein, cinc llibres de literatura infantil "Sei lagun, sei sekretu" (1.994) "Gabon Guanito" (1.995) "Sebas leihotik begira" (2.001) "Zubi misteriotsuan" (2.001) i "Asteburu bat tren zaharrean" (2.004), uns altres dos de relats per a adults: "Bizitza pusketak" (1.996) i "Laura kanpoan dóna" (1.999). També ha escrit durant aquests anys gran quantitat d'articles en diversos mitjans de comunicació.
L'any 97 participa en sengles gires oferint recitals músic-literaris al costat de Bernardo Atxaga: "Un traductor en París" i "Lecciones de Groenlandia". Acudeix en el 2001 a la fira del llibre de Frankfurt convidat per l'Associació d'Editors Bascos.
L'Acadèmia de les Arts i les Ciències de la Musica li atorga en el 2002 el premi al millor album en basc per "Hain Guapa Zaude", dins de la cerimònia de Los Premios de la Música.
El mateix any ofereix en el Kursaal donostiarra la creació d'encàrrec "¿Sabe alguien realmente qué hora es? " dins del festival Plaza. En l'esmentada creació s'ofereixen música, text i video.
Jabier Muguruza és convidat el maig de 2004 pel L.I.P.A. (Liverpool Institute for Performing Arts) com a professor per preparar el seu repertori al costat d'una banda integrada per alumnes avantatjats del centre creat per Paul McCartney. Posteriorment van oferir una sèrie de concerts conjunts i es va gravar un disc.
El 2005 comença a escriure música per a teatre (Groau, Seda).
Actualment és col·laborador habitual en el programa "Más que palabras" de Ràdio Euskadi i al diari "Noticias de Gipuzkoa".
Continua combinant l'activitat musical amb el seu treballfeina literari i la participació en diversos projectes literari-musicals.
No hi ha vídeos disponibles
Extret de www.jabiermuguruza.com
Jabier Muguruza neix a Irun el 1960 i s'introdueix, a l'edat de cinc anys, al món de la música. Després d'anys de concertista amb l'acordió, comença a col·laborar amb el seu instrument en nombrosos projectes musicals tant al món del rock com en la cançó d'autor: Zarama, Imanol, Kortatu, Antton Valverde, Xabier Lete, Delirium Tremens...
El 89 comença la seva etapa més personal amb un disc destinat al públic infantil: "Ja, Ja" (IZ, 1989). El 90 crea el grup de pop Les Mecaniciens amb què publica tres trebal
ls: "Erabakia" (Elkar, 1990), "Ia Xoragarria (Elkar, 1992) i "Euskadi jende gutxi" (Esan Ozenki, 1993).Ha format part, igualment, del grup Joxe Ripiau des dels seus començaments fins a la seva dissolució l'any 2000.El 94 surt a la llum el seu primer disc com a cantautor. Ha publicat fins ara "Bossa barruan" (Elkar 1994), "Kitarra bat nintzen" (Elkar 1996), "Aise" (Elkar 1997), "Fiordoan" (E. Ozenki 1999), "Hain maca zaude" (Metak 2001) "Enegarren postala" (Resistència 2003) i "Liverpool-Gernika" (Hirusta Records 2004). Interpreta texts propis i d'Iñaki Irazu, Bernardo Atxaga, Joseba Sarrionandia, J. Luis padró, Inazio Mujika, Xabier Lete...
Ha participat en els disc-llibre "Nueva Etiopía", al voltant de l'obra de Bernardo Atxaga, "Cántame mis canciones" en homenatge a Jackson Browne, "Ehungarrenean hamaika" sobre texts de Lauaxeta, "Est
á en nuestras manos", iniciativa d'Amnesty International, "Itsasoan urak handi dire" en homenatge a Julen Lekuona, "Euskadi con Galicia".Especialment en els últims anys Jabier Muguruza ha aconseguit obrir notablement el seu circuit fora d'Euskadi, i al costat d'una sòlida presència en tot l'estat, ha treballat a França, Alemanya, el Brasil...
En l'estrictament literari, a començaments dels noranta funda al costat de Bernardo Atxaga, Ruper Ordorika, Jose Mari Iturralde, Maria Garikano, Iñaki Irazu i altres escriptors el club literari Emak Bakia que es va caracteritzar fonamentalment per tirar endavant el fanzine Garziarena i editar una sèrie de llibres.
En la seva faceta d'escriptor Jabier ha publicat des de llavors, en l'editorial Erein, cinc llibres de literatura infantil "Sei lagun, sei sekretu" (1.994) "Gabon Guanito" (1.995) "Sebas leihotik begira" (2.001) "Zubi misteriotsuan" (2.001) i "Asteburu bat tren zaharrean" (2.004), uns altres dos de relats per a adults: "Bizitza pusketak" (1.996) i "Laura kanpoan dóna" (1.999). També ha escrit durant aquests anys gran quantitat d'articles en diversos mitjans de comunicació.
L'any 97 participa en sengles gires oferint recitals músic-literaris al costat de Bernardo Atxaga: "Un traductor en París" i "Lecciones de Groenlandia". Acudeix en el 2001 a la fira del llibre de Frankfurt convidat per l'Associació d'Editors Bascos.
L'Acadèmia de les Arts i les Ciències de la Musica li atorga en el 2002 el premi al millor album en basc per "Hain Guapa Zaude", dins de la cerimònia de Los Premios de la Música.
El mateix any ofereix en el Kursaal donostiarra la creació d'encàrrec "¿Sabe alguien realmente qué hora es? " dins del festival Plaza. En l'esmentada creació s'ofereixen música, text i video.
Jabier Muguruza és convidat el maig de 2004 pel L.I.P.A. (Liverpool Institute for Performing Arts) com a professor per preparar el seu repertori al costat d'una banda integrada per alumnes avantatjats del centre creat per Paul McCartney. Posteriorment van oferir una sèrie de concerts conjunts i es va gravar un disc.
El 2005 comença a escriure música per a teatre (Groau, Seda).
Actualment és col·laborador habitual en el programa "Más que palabras" de Ràdio Euskadi i al diari "Noticias de Gipuzkoa".
Continua combinant l'activitat musical amb el seu treballfeina literari i la participació en diversos projectes literari-musicals.
No hi ha vídeos disponibles
dilluns, 8 de gener del 2007
Acords amb Leonard Cohen: qui és qui? (VI)
Duquende
Text extret de la web www.flamenco-world.com
Duquende va ser descobert per Camarón quan només tenia nou anys. El va fer pujar a l'escenari perquè cantés, ocupant-se ell mateix d'acompanyar-lo a la guitarra.
Aquest gitano català és membre habitual del grup de Tomatito i, sobretot, del de Paco de Lucía. Al costat del mestre d'Algeciras canta des de 1997, primer formant part del sextet i, actualment, de la nova banda amb què gira Cositas buenas, disc en el qual també col·labora el cantaor. Alhora, desenvolupa la seva carrera com a solista. El 1988 va gravar el seu primer disc Fuego, primo fuego (Jercar). Va publicar en 1993 Duquende y la guitarra de Tomatito i ja l'any 2000, sota la batuta d'Isidro Muñoz, Samaruco.
Després de cinc anys de feina en projectes com Qawwali Jondo al costat del cantant pakistanès Faiz Ali Faiz, torna a l'estudi per gravar Mi forma de vivir amb Chicuelo a la producció, editat a finals de 2005. Mesos després, veurà la llum un directe gravat en el Cirque d'Hiver de París.
Vídeos:
1. Duquende: Por bulería
Text extret de la web www.flamenco-world.com
Duquende va ser descobert per Camarón quan només tenia nou anys. El va fer pujar a l'escenari perquè cantés, ocupant-se ell mateix d'acompanyar-lo a la guitarra.
Aquest gitano català és membre habitual del grup de Tomatito i, sobretot, del de Paco de Lucía. Al costat del mestre d'Algeciras canta des de 1997, primer formant part del sextet i, actualment, de la nova banda amb què gira Cositas buenas, disc en el qual també col·labora el cantaor. Alhora, desenvolupa la seva carrera com a solista. El 1988 va gravar el seu primer disc Fuego, primo fuego (Jercar). Va publicar en 1993 Duquende y la guitarra de Tomatito i ja l'any 2000, sota la batuta d'Isidro Muñoz, Samaruco.Després de cinc anys de feina en projectes com Qawwali Jondo al costat del cantant pakistanès Faiz Ali Faiz, torna a l'estudi per gravar Mi forma de vivir amb Chicuelo a la producció, editat a finals de 2005. Mesos després, veurà la llum un directe gravat en el Cirque d'Hiver de París.
Vídeos:
1. Duquende: Por bulería
dissabte, 6 de gener del 2007
Acords amb Leonard Cohen: qui és qui? (V)
Santiago Auserón
Text extret de la web www.juanperro.net
Juan Perro pren cos una vegada que Radio Futura (Santiago Auserón, Luis Auserón i Enrique Sierra) anuncia la seva dissolució a la primavera de 1992, davant de la necessitat de posar fi a una progressió excessivament planificada, massificada i impersonal.
Sota aquest nom artístic, Santiago Auserón adopta la imatge d'un trobador llatí que ensuma arran de terra, i d'un lloc a l'altre, un sentiment musical més tribal tractant de fer la millor música i la millor poesia popular possible sense implicacions comercials immediates.
El seu encontre amb Cuba genera, a més d'una meritòria recopilació (Semilla de Son, BMG-RCA, 1992) en la que Santiago es fa a un costat i deixa passar la llum que emanen figures soneras com Compay Segundo o el Trio Matamoros, la intenció de posar en primer pla un concepte musical -fins llavors minoritari a Espanya- que conjuga el lirisme popular més aventurer i místic espanyol i les tradicions rítmiques africanes.
Les seves noves composicions veuen la llum a la gira que protagonitza al costat de Kiko Veneno, gira que arrenca a Madrid el 24 de febrer de 1993. Títols com a Fonda de Dolores, Perro flaco o El Mestizo deixen entreveure la sonoritat que Santiago Auserón pretén imposar en la seva nova proposta musical.
Col·labora en l'organització dels Encuentros de poetas i soneros cubanos a la Casa d'Amèrica de Madrid (1993) i els Encuentros del Son y el Flamenco de la Fundación Luis Cernuda de Sevilla (1994 i 1995). Crea la nova marca de produccions NSL (Nueva Sociedad Lírica). Amb ella produeix la Antologia de Francisco Repilado, Compay Segundo (GASA, 1996).
Raíces al viento (BMG Ariola, 1995) i La Huella Sonora (BMG Ariola, 1997) manifesten la idea que el son cubà és una porta oberta a l'evolució del rock hispà i com a tal es construeixen els temes. El tresero Pancho Amat i el percussionista Cabassos Porro aporten la textura sonera d'aquests treballs.
Interpreta El titiritero al disc homenatge a Joan Manuel Serrat SERRAT... eres único! (BMG, 1996).
Escriu conferències de contingut filosòfic i musical per a les universitats de Madrid, Granada i València. Participa en el projecte Homenaje a Federico García Lorca De Granada a la Luna (Sombra Records, 1998), component música i interpretant dos dels seus poemes.
Entre els seus reconeixements figuren: Millor Músic de l'Any 1995 (premi Cambio16) i millor disc de rock llatí en espanyol (Raíces al viento, 1995), segons la revista La Banda Elástica de Los Angeles, USA. Premi MAX de les arts escèniques com a millor composició musical per a espectacle escènic pels temes per a Cacau de Dagoll Dagom.
La ruptura de pensament i llenguatge musical que suposa l'aparició de Mr. Hambre (Dro East West, 2000) posa punt i finala la que hagués estat la trilogia sonera de Juan Perro (encara que la col·laboració posterior amb Dagoll Dagom en reprendre la temàtica cubana ens permetrà assistir, òbviament en uns registres diferents, a nous matisos aquesta vegada més teatrals). El seu compromís amb el son es veu ajornat davant de la saturació comercial que sofreix el mercat i Santiago treu el nas per altres territoris.
Del barroc de La Huella Sonora es bascula cap a la sonoritat minimalista de Mr. Hambre: esquema tradicional de rock (baix, guitarra, bateria) i lletres que conflueixen amb la tradició lírica d'aquest país. Enregistrat a La Tapia (la pròpia residència de Santiago) els temes són de factura austera i manifesten un caràcter persistent després d'una atenta audició. Amb Cantares de vela (Dro East West, 2002), Juan Perro introdueix pinzellades jazzístiques en la construcció d'uns temes que qüestionen l'estatut de la cançó popular contemporània i la seva capacitat de recuperar la interpretació de la realitat.
El juliol de 2003 engega el seu nou projecte: La Fábrica de Tonadas, reunió a tot tren amb Chano Domínguez, Jorge Pardo, Jordi Bonell, Javier Colina i Marc Miralta, figures de primera fila en el jazz espanyol per interpretar cançons contemporànies.
Las Malas Lenguas Tour 2005 Clásicos de la electricidad suposa la posada en escena de clàssics del rock adaptats a l'espanyol i al costat del seu germà Luis actuarà en directe per tot Espanya abans d'entrar a l'estudi d'enregistrament a donar suport digital a la idea.
Vídeos:
1. Santiago y Luis Auserón: Las Malas Lenguas
Text extret de la web www.juanperro.net
Juan Perro pren cos una vegada que Radio Futura (Santiago Auserón, Luis Auserón i Enrique Sierra) anuncia la seva dissolució a la primavera de 1992, davant de la necessitat de posar fi a una progressió excessivament planificada, massificada i impersonal.
Sota aquest nom artístic, Santiago Auserón adopta la imatge d'un trobador llatí que ensuma arran de terra, i d'un lloc a l'altre, un sentiment musical més tribal tractant de fer la millor música i la millor poesia popular possible sense implicacions comercials immediates.
El seu encontre amb Cuba genera, a més d'una meritòria recopilació (Semilla de Son, BMG-RCA, 1992) en la que Santiago es fa a un costat i deixa passar la llum que emanen figures soneras com Compay Segundo o el Trio Matamoros, la intenció de posar en primer pla un concepte musical -fins llavors minoritari a Espanya- que conjuga el lirisme popular més aventurer i místic espanyol i les tradicions rítmiques africanes.Les seves noves composicions veuen la llum a la gira que protagonitza al costat de Kiko Veneno, gira que arrenca a Madrid el 24 de febrer de 1993. Títols com a Fonda de Dolores, Perro flaco o El Mestizo deixen entreveure la sonoritat que Santiago Auserón pretén imposar en la seva nova proposta musical.
Col·labora en l'organització dels Encuentros de poetas i soneros cubanos a la Casa d'Amèrica de Madrid (1993) i els Encuentros del Son y el Flamenco de la Fundación Luis Cernuda de Sevilla (1994 i 1995). Crea la nova marca de produccions NSL (Nueva Sociedad Lírica). Amb ella produeix la Antologia de Francisco Repilado, Compay Segundo (GASA, 1996).Raíces al viento (BMG Ariola, 1995) i La Huella Sonora (BMG Ariola, 1997) manifesten la idea que el son cubà és una porta oberta a l'evolució del rock hispà i com a tal es construeixen els temes. El tresero Pancho Amat i el percussionista Cabassos Porro aporten la textura sonera d'aquests treballs.
Interpreta El titiritero al disc homenatge a Joan Manuel Serrat SERRAT... eres único! (BMG, 1996).
Escriu conferències de contingut filosòfic i musical per a les universitats de Madrid, Granada i València. Participa en el projecte Homenaje a Federico García Lorca De Granada a la Luna (Sombra Records, 1998), component música i interpretant dos dels seus poemes.
Entre els seus reconeixements figuren: Millor Músic de l'Any 1995 (premi Cambio16) i millor disc de rock llatí en espanyol (Raíces al viento, 1995), segons la revista La Banda Elástica de Los Angeles, USA. Premi MAX de les arts escèniques com a millor composició musical per a espectacle escènic pels temes per a Cacau de Dagoll Dagom.
La ruptura de pensament i llenguatge musical que suposa l'aparició de Mr. Hambre (Dro East West, 2000) posa punt i finala la que hagués estat la trilogia sonera de Juan Perro (encara que la col·laboració posterior amb Dagoll Dagom en reprendre la temàtica cubana ens permetrà assistir, òbviament en uns registres diferents, a nous matisos aquesta vegada més teatrals). El seu compromís amb el son es veu ajornat davant de la saturació comercial que sofreix el mercat i Santiago treu el nas per altres territoris.
Del barroc de La Huella Sonora es bascula cap a la sonoritat minimalista de Mr. Hambre: esquema tradicional de rock (baix, guitarra, bateria) i lletres que conflueixen amb la tradició lírica d'aquest país. Enregistrat a La Tapia (la pròpia residència de Santiago) els temes són de factura austera i manifesten un caràcter persistent després d'una atenta audició. Amb Cantares de vela (Dro East West, 2002), Juan Perro introdueix pinzellades jazzístiques en la construcció d'uns temes que qüestionen l'estatut de la cançó popular contemporània i la seva capacitat de recuperar la interpretació de la realitat.
El juliol de 2003 engega el seu nou projecte: La Fábrica de Tonadas, reunió a tot tren amb Chano Domínguez, Jorge Pardo, Jordi Bonell, Javier Colina i Marc Miralta, figures de primera fila en el jazz espanyol per interpretar cançons contemporànies.
Las Malas Lenguas Tour 2005 Clásicos de la electricidad suposa la posada en escena de clàssics del rock adaptats a l'espanyol i al costat del seu germà Luis actuarà en directe per tot Espanya abans d'entrar a l'estudi d'enregistrament a donar suport digital a la idea.Vídeos:
1. Santiago y Luis Auserón: Las Malas Lenguas
Acords amb Leonard Cohen: qui és qui? (IV)
John Cale
Extret de la web www.indyrock.es
John Cale (Garnant, Gal·les, 1942), compositor, productor i cantant, va fundar el 1965 amb Lou Reed la llegendària banda Velvet Underground. Tot i que Lou Reed va posar el carisma, la veu i les lletres, John Cale va inventar els arranjaments i el “so”: la seva viola delirant i monòtona va ajudar a que The Velvet Underground & Nico i White light/white heat (1967) siguin encara ara dos dels discs més revolucionaris i influents de tota la història del rock.
Sempre des de l'ombra, les idees musicals de John Cale han continuat obrint camins. Com a productor, ha estat “alma mater” del punk i de la New Wave. Gràcies a ell van triomfar els primers discos dels Stooges, Nico, Modern Lovers, i l'imprescindible Horses (1976) de Patti Smith.
La seva obra en solitari és àmplia i inclasificable, tot movent-se entre el més experimental i el més accessible. Ha creat alguns discos bonics i poètics (Paris 1919, 1973; Music for a new society, 1982; Fragments of a rainy season, 1992). En la música per al cinema ha trobat un lloc còmode per a les seves idees, tot i que no a Hollywood; ha preferit produccions independents bàsicament a Europa: Algo salvaje, 1986; Basquiat, 1996; American psycho, 2000. Els seus concerts acostumen a estar guarnits amb la seva veu, un piano i una guitarra.
Vídeos:
1. John Cale: Jumbo
Extret de la web www.indyrock.es
John Cale (Garnant, Gal·les, 1942), compositor, productor i cantant, va fundar el 1965 amb Lou Reed la llegendària banda Velvet Underground. Tot i que Lou Reed va posar el carisma, la veu i les lletres, John Cale va inventar els arranjaments i el “so”: la seva viola delirant i monòtona va ajudar a que The Velvet Underground & Nico i White light/white heat (1967) siguin encara ara dos dels discs més revolucionaris i influents de tota la història del rock.
Sempre des de l'ombra, les idees musicals de John Cale han continuat obrint camins. Com a productor, ha estat “alma mater” del punk i de la New Wave. Gràcies a ell van triomfar els primers discos dels Stooges, Nico, Modern Lovers, i l'imprescindible Horses (1976) de Patti Smith.
La seva obra en solitari és àmplia i inclasificable, tot movent-se entre el més experimental i el més accessible. Ha creat alguns discos bonics i poètics (Paris 1919, 1973; Music for a new society, 1982; Fragments of a rainy season, 1992). En la música per al cinema ha trobat un lloc còmode per a les seves idees, tot i que no a Hollywood; ha preferit produccions independents bàsicament a Europa: Algo salvaje, 1986; Basquiat, 1996; American psycho, 2000. Els seus concerts acostumen a estar guarnits amb la seva veu, un piano i una guitarra.Vídeos:
1. John Cale: Jumbo
2. Velvet Underground: Sweet Jane
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
