JAMIE NOTARTHOMAS
Jamie Notarthomas és un veterà músic de l'escena independent nord-americana. Els crítics americans diuen d'ell que és un dels millors escriptors dels nostres temps. Ha fet de teloner de músics com Bob Dylan, Melissa Etheridge, 10.000 Maniacs, David Byrne, Warren Zevon, Rick Danko... Ha compartit escenari amb gent com Patti Smith o Pete Seeger. Ha enregistrat 4 cd's i en té un altre en fase de preparació...
En definitiva no ens trobem davant d'un músic qualsevol. Les seves lletres provocatives s'han fet servir com a música en documentals i és que una de les seves grans virtuts és la d'afrontar qualsevol tema, per difícil que sigui, des d'una perspectiva intel·ligent i poètica. Les seves cançons sovint incorporen missatges
de compassió, de tolerància i de respecte pel medi ambient i la natura. Tot això amanit amb una veu molt versàtil, amb la textura dels vells cantants de soul, i amb unes melodies que acaricien les orelles i les converteix en inoblidables.
Els mitjans de comunicació nord-americans han parlat força d'ell i han dit coses com:
“Notarthomas va del jazz blues al funky rock al swing c
elta i torna a començar, tractant cada estil amb les necessitats vocals adequades mentre conserva intacta la seva pròpia identitat. Tot el talent, l'humor i la consciència social de bob Dylan o Bruce Springsteen. Per què no és famós?”.
“Projecta un llum d'esperança envers el futur amb una intensitat emocional difícilment trobada a la música d'avui... com en Dylan als primers 60”.
Sigueu els primers a descobrir aquest gran músic. Potser la propera vegada ja no se'l podrà veure tant de prop...
_____________________________________
BOYS DAMM
Boys Damm és una banda de versions formada per diferents músics de la comarca provinents d'altres formacions osonenques. Així podem trobar músics de Mirfak, la noche del Leeds, la màquina de reme
nar, el chico de la moto o bluesmalone entre altres. Tots ells ja havien tocat junts al projecte Calamaros Solamente (homenatge en vida al gran músic argentí Andrés Calamaro) i la majoria havien format part de Mirfak, una mítica banda osonenca de mitjans dels 90.
Amb l'única pretensió de divertir i divertir-se ens presentaran una selecció de versions de grans clàssics del pop i del rock, a més d'alguns temes propis provinents de l'època de Mirfak que s'han tornat a preparar i arranjar. La banda està formada per:
Pep Sallent: guitarra acústica, armònica i veu.
Marc Puigdomènech: guitarra elèctrica i veu.
Sami Vergés: baix i veu.
Ferran Sardà: percussions i veus.
Ignasi de Muntanyola: bateria.
Amb la col·laboració especial de:
Pol Solà: guitarra elèctrica.
Bill Toms és un gat vell del rock'n'roll. Porta més de mitja vida passejant-se per escenaris de tot el món i gent com Joe Grushecky o Bruce Springsteen es disputen la seva Telecaster. La llegenda diu que per les seves venes hi corre alguna cosa més que sang: alguns diuen que és el més pur i genuí rock'n'roll, d'altres que és l'essència de la música més popular de tots els temps, d'altres que és pura electricitat, d'altres que és la poesia més subtil...
Aquest és el secret, i nosaltres el podrem compartir amb ell el proper 19 de maig en l'únic concert de la gira europea que farà a Catalunya i Espan
ya. A més, també serà la primera actuació en solitari al nostre país. Presentarà les cançons del seu últim CD, The West End Kid, enregistrat amb la seva banda d'acompanyament, Hard Rain, el 2005.
Però Bill Toms no vindrà sol als Hostalets de Balenyà. El saxofonista Phil Brontz l'ajudarà a transportar-nos a altres paisatges amb un saxo que no ha d'envejar res a Clarence Clemons. Amb gairebé 25 anys d'actuacions a la seva esquena, “The Pittsburgh Saxman” serà el complement ideal per a una gran vetllada.
Aquesta és la portada de l'últim disc de Bill Toms & Hard Rain. Si vols saber com aconseguir-lo fes clic a la imatge.
de compassió, de tolerància i de respecte pel medi ambient i la natura. Tot això amanit amb una veu molt versàtil, amb la textura dels vells cantants de soul, i amb unes melodies que acaricien les orelles i les converteix en inoblidables.
elta i torna a començar, tractant cada estil amb les necessitats vocals adequades mentre conserva intacta la seva pròpia identitat. Tot el talent, l'humor i la consciència social de bob Dylan o Bruce Springsteen. Per què no és famós?”. 
nar, el chico de la moto o bluesmalone entre altres. Tots ells ja havien tocat junts al projecte Calamaros Solamente (homenatge en vida al gran músic argentí Andrés Calamaro) i la majoria havien format part de Mirfak, una mítica banda osonenca de mitjans dels 90.
l cantant no va poder, en aquell primer disc, donar el cop de timó musical necessari que li calia per presentar-se en societat com a nou cantautor, més enllà dels pros i contres relacionats amb el seu passat musical. Per això, a mig camí entre aquell primer disc i aquest segon, el de Girona va presentar l'espectacle Sota la pell, un directe que mostrava més clarament els camins que volia seguir Quintana en el futur immediat. I així arribem a la tardor del 2004, data en què Quintana fa el pas d'editar el seu disc més valent, Les claus de sal, una llarga col·lecció de cançons, dinou, que ens descobreixen el Quintana més íntim i introspectiu. Gravat sense bateria, amb percussions molt limitades i una forta presència del piano, aquest segon disc esdevé en realitat el primer d'una nova etapa, molt més personal i absolutament allunyada d'un passat musical del qual, tot i no renunciar, el cantant no se'n vol aprofitar.
